El període d’adaptació
Aprendre a separar-nos, aprendre a confiar
Començar a anar a la llar d’infants és un canvi important en la vida d’un infant. De sobte, apareix un espai nou, persones noves, noves rutines i, sobretot, un moment de separació de les persones que fins ara han estat al seu costat cada dia.
Per això, el període d’adaptació no és només acostumar-se a un lloc nou. És un procés ple d’emocions, tant per als infants com per a les seves famílies.
Un món nou per descobrir
Els primers dies poden despertar moltes sensacions. Hi pot haver curiositat per descobrir les joguines i els espais, alegria davant d’una nova experiència, però també por, inseguretat o ganes de tornar amb la família.
Cada infant ho expressa d’una manera diferent. Alguns poden plorar quan arriben, altres poden quedar-se més callats o observar tot el que passa al seu voltant abans d’atrevir-se a participar. I totes aquestes reaccions són normals. Necessiten temps per entendre què està passant i, sobretot, per descobrir que aquell espai nou també pot convertir-se en un lloc on sentir-se bé.
Separar-se també és aprendre a confiar
Un dels moments més intensos és la separació. Per a un infant petit, veure com la persona que estima marxa pot ser difícil. Encara no té la mateixa percepció del temps que tenim els adults i pot no saber quan tornarà.
Però, a poc a poc, comença a descobrir una cosa molt important: la separació no significa absència per sempre.
Quan cada dia viu que la família marxa i després torna, va construint confiança. I aquesta confiança li permet començar a sentir-se segur, a relacionar-se amb les educadores, a jugar i a gaudir de les noves experiències.
Cada petit pas és un gran avanç
Durant aquest procés, hi ha petits moments que poden passar desapercebuts, però que tenen un gran significat.
El primer somriure en arribar. El dia que entra una mica més tranquil. Quan accepta els braços d’una educadora. Quan comença a jugar. Quan participa en una activitat. Quan, per primera vegada, es gira per acomiadar-se amb la mà.
Són petits passos que ens expliquen que, a poc a poc, l’infant està construint el seu propi vincle amb la llar.
No tots els infants necessiten el mateix temps, ni tots viuen l’adaptació de la mateixa manera. No hi ha una manera correcta de fer-ho ni un ritme que s’hagi de complir. Cada infant necessita sentir-se segur al seu propi temps.
I les famílies també s’adapten
Quan parlem del període d’adaptació, sovint pensem en els infants, però les famílies també viuen moltes emocions.
Pot aparèixer preocupació, nervis, dubtes o fins i tot aquella sensació de preguntar-se si ho estem fent bé quan deixem el nostre fill o filla a la llar.
És normal que costi separar-se. També és normal trobar a faltar, preguntar-se com estarà o imaginar si haurà plorat. Per això, aquest procés també necessita confiança per part de les famílies. Saber que els infants estan acompanyats, escoltats i respectats els ajuda a sentir que poden explorar aquest nou món amb més tranquil·litat.
Un procés que es construeix amb temps
Adaptar-se a la llar d’infants no significa deixar de plorar, deixar d’enyorar o entrar sempre amb un somriure. Significa anar descobrint, dia rere dia, que hi ha un espai nou on també poden sentir-se estimats, escoltats i segurs. Perquè, al final, adaptar-se és molt més que acostumar-se a una nova rutina. És aprendre que podem separar-nos de les persones que estimem i, alhora, continuar sentint-nos segurs. És descobrir nous vincles, nous espais i noves experiències. I és entendre, a poc a poc, que després de cada separació també arriba una retrobada.
I potser aquest és un dels aprenentatges més bonics que comença durant els primers dies a la llar: aprendre a confiar, sense deixar de sentir.